ARTISTES | Misitio

RETRATOS

Primers fotògrafs:

- J. Nicéphore Niépce: Niépce era un jove científic, a qui apassionava el tema de l'art. Però malgrat el seu coneixement, no se li donava bé dibuixar, així que va provar amb la litografia (procés de dibuixar amb suport de la cambra fosca). Tot així no dibuixava molt bé, és per això que es va obsessionar en com podia plasmar la imatge que projectava la cambra fosca de manera automàtica. I provant va aconseguir fer la primera fotografia de la història.

--------------

-Josef Sudek: Va ser un fotògraf txec conegut per les seves elegiaques imatges en blanc i negre de Praga, interiors, natures mortes i els paisatges dels boscos de Bohèmia. Moltes de les imatges més memorables de Sudek van ser preses des de la finestra del petit estudi, documentant el seu humil pati durant els canvis de temps i les condicions de llum. "Tot el que ens envolta, mort o viu, als ulls d'un fotògraf boig adopta misteriosament moltes variacions", va explicar, "de manera que un objecte aparentment mort cobri vida a la llum o al seu entorn."

-------------

- Saul Leiter: Saul Leiter és un dels millors fotògrafs en color. Encara que el seu treball en blanc i negre també deixa sense paraules, serà recordat sempre com un dels autors que millor han sabut mirar color. La seva forma de disparar és única. I de nou ens trobem amb algú que prefereix la pintura a la fotografia.

Una de les grans qualitats de Saul Leiter és el seu estil. La seva forma de veure en color. A través d'un mirall, d'un cristall, de gotes de pluja o de la neu que cau. Són fotografies deformades pel dia a dia, que interpreten la realitat però que coneixem des de sempre. No ens estranyen. Si hem viscut a la ciutat les entenem. La nit a través dels vidres del cotxe o del bus després d'un dia de treball. Les mirades dels desconeguts ...

--------------

- Vari Caramés: és un fotògraf gallec (nascut el 1953 a Ferrol, la Corunya) és un incorregible perseguidor de l'atzar, les ombres fugisseres i les trobades que només presumptament són fortuïts. Amb més de tres dècades de dedicació a l'esquena i una obra de personalíssim traç que el col·loca entre els fotògrafs espanyols més singulars del nostre temps, és un caçador d'imatges "en volum baix i alta fidelitat".

Li interessa especialment aconseguir que una cosa quotidiana i ordinari resulti extraordinari. Busca suggerir, evocar i fer somiar a l'espectador: la realitat, tal qual, li resulta recalcitrant. Amant de l'intemporal i de l'indefinit. Aprèn a aconseguir efectes dels defectes. No li interessen les modes i les tendències. Actualment utilitza el blanc i negre i color indistintament, encara que fins l'any 2000 només treballava en blanc i negre.

Artistes Panoràmic:

- Joan Fontcoberta: és un dels fotògrafs catalans amb més projecció internacional. Exerceix també com a teòric de la imatge fotogràfica i com a editor fotogràfic, i ha impulsat la fotografia contemporània a través de nombrosos esdeveniments, jornades i exposicions. La seva producció artística, multifacètica, gira al voltant de la versemblança de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real. Li interessa la funció social de la fotografia, l'ús públic de la imatge i la intoxicació de la informació.

Bona part de les seves obres s'articulen com paròdies que activen la il·lusió de l'espectador, i li adverteixen dels perills de la credulitat i dels mecanismes fal·laços que operen a la transmissió pública de la informació i el coneixement.

--------------

- Cristina de Middel: (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.

Va estudiar fotoperiodisme graduant-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, Master en Fotografia a la Universitat d'Oklahoma i Master en Belles arts a la Universitat Politècnica de València.

-------------

- Albert Gusi: és un artista català. Desenvolupa la seva obra amb una mirada particular del territori i el paisatge, des del camp de la fotografia. Sovint, les obres esdevenen accions fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment en queda un registre gràfic, bé sigui fotogràfic o fílmic. Ha realitzat projectes i intervencions en el paisatge, sempre amb un marcat caràcter efímer i humorístic. Ha participat en festivals, exposicions, conferències, màsters i altres esdeveniments vinculats sempre amb la fotografia, l'art i el paisatge.

--------------

- Marcel·lí Antúñez: Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la trajectòria de Marcel·li avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell denomina Sistematurgia, amb una iconografia particular i pròpia. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països

--------------

- Martin Parr: és un cronista britànic molt reconegut internacionalment, la característica principal d'aquest autor és la crítica a la publicitat i a la societat actual utilitzant les seves obres com a "propaganda" ja que simbolitza com la publicitat ens sol atrapar i ens atrau fins al punt de "caure en la trampa"que ens mostra de manera molts cops exagerada, irònica i sobretot molt orignal. La seva fotografia al·ludeix al temps, la idealització en contraposició amb la realitat, la imposició social, els estereotips o la nostra forma de viure basada en el consum.

Artistes de Granollers

Pep Duran: és un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977. Destaca per fer que l'escultura intervingui en l'espai, el modifiqui. Està influït per la frase “Destruir-ho tot per tornar a l'essencial" d'Antonin Artaud, amb això intenta arribar amb la seva obra a l'origen. Els objectes que utilitza freqüentment en les seves obres els defineix en alguna ocasió com a “materials indultats” o “boscs d'imatges fragmentades, material de demolició”. Són objectes que existeixen a l'entorn vital de l'artista, que tendeix a acumular objectes que reflecteixin la seva relació amb el treball artesanal. Tot i així, no pretén que les seves obres siguin autobiogràfiques, sinó que esdevinguin la seva pròpia biblioteca d'objectes, que tracten especialment la faceta familiar, quotidiana i humil de l'existència humana.

Jordi Benito: Jordi Benito (Granollers, 1951-Barcelona, 2008) va ser un dels artistes conceptuals catalans més radicals. Les seves primeres obres, cap al 1970, van ser instal·lacions, elaborades amb materials pobres com llençols o pedres, que mostraven un interès per l'espai, després va iniciar les seves primeres accions amb el cos. Va començar a fer accions senzilles com llançar-se contra una paret o cobrir-se la cara amb terra, amb les quals posava a prova la resistència física de el cos. A la segona meitat dels anys setanta, el seu treball amb el cos es va radicalitzar en performances més complexes i va passar de l'body art estricte a les accions rituals, probablement per influència de l'accionista vienès Hermann Nitsch.

Vídeo artistes

Bill Viola: és reconegut internacionalment com un dels principals artistes d'avui. Ha creat vídeos, instal·lacions de vídeo arquitectòniques, entorns de so, actuacions de música electrònica, peces de vídeo de pla pla i obres per a transmissions televisives. Les instal·lacions de vídeo de Viola —ambients totals que envolten l’espectador en imatge i so— utilitzen tecnologies d’última generació i es distingeixen per la seva precisió i senzillesa directa. Els seus vídeos de canal únic han estat àmpliament difosos i presentats cinematogràficament, mentre que els seus escrits han estat publicats àmpliament i traduïts per a lectors internacionals. Viola utilitza el vídeo per explorar els fenòmens de la percepció del sentit com a via d’autoconeixement. Les seves obres se centren en experiències humanes universals —la naixença, la mort, el desplegament de la consciència— i tenen arrels tant en l’art oriental i occidental com en tradicions espirituals, inclosos el budisme zen, el sufisme islàmic i el misticisme cristià. Utilitzant el llenguatge interior de pensaments subjectius i records col·lectius, els seus vídeos es comuniquen a una àmplia audiència, permetent als espectadors experimentar l’obra directament i de la seva manera personal.